Revolució i Guerra a Gandia

La Guerra Civil (1936-1939) és encara “un passat que no passa”. Es tracta d’un període que genera una potent indústria cultural, així com debats i polèmiques més passionals que fonamentades en el coneixement històric. Des de Gandia, una ciutat de rereguarda però amb un important port britànic que traspua el caràcter internacional del conflicte, es convida a recórrer la vida dels seus habitants durant la revolució obrera i a comprovar les conseqüències nefastes de la guerra (i de totes les guerres).
L’esperança, la por o la lluita per la supervivència foren el pa de cada dia dels gandians d’aquells anys que veieren com, de sobte, Francesc de Borja passà de sant a camarada. Per aquestes pàgines desfilen els defensors de la República amb les seues disputes, però també la Quinta Columna, les destruccions de la “pava” i l’affaire gairebé cinematogràfic dels antifeixistes italians de “La Vital”, la violència del front i de la rereguarda, els projectes d’una societat igualitària i una nova humanitat, la passió per la cultura, la gestió del Comité i del Consell Municipal, la solidaritat amb els refugiats, els problemes monetaris o per alimentar-se, els presoners de guerra, el port com a espai d’entrada i eixida o les millores en la condició social de les dones.
En definitiva, una visió política i cultural de la Guerra Civil des de Gandia, però sobretot, una història social passada i present dels cops de la història sobre les persones comunes. Com vosté i com nosaltres.