Diània. Paisatges costaners

Diània paisatges costaners és, segurament, el més bell llibre de fotografia que aconseguiré fer mai. I això és així perquè sovint la fotografia és una projecció de l’estat anímic del fotògraf i la simple contemplació de la mar, la nostra mar, transmet tota classe d’emocions. Caminar les sendes que voregen els tallserrats de la Marina i abocar-se en silenci al precipici per escoltar la veu de la mar alimenta l’esperit; igualment l’alimenta passejar algunes platges de la Safor on les marjals i els cordons dunars encara romanen vius, o bussejar els alguers allà on encara abunden, o guaitar l’horitzó des d’una torre costanera, o bivaquejar furtivament en alguna cala perduda, o pescar de nit sobre un canyís al capdavall d’un penya-segat –sí, en ple segle XXI!–, o acariciar els peus dels gegants de pedra que amollonen la mar: del cap d’Or, del de Sant Antoni, la Nau, el morro de Toix o del mateix Ifac, mentre navegues la mar silent i encalmada. Palejar arrimat als penya-segats, admirar el que queda de les antigues pesqueres de canyís i cingle, endinsar-se en les mateixes coves que amagaren pirates i contrabandistes, o fondejar a recer del vent en un portitxolet o una caleta, i tot açò fer-ho en solitud o acompanyat d’un bon amic, en temporada baixa, aprofitant les encalmades hivernals, ha sigut d’allò més emocionant i enriquidor. No, no caben més emocions al cor i en la mirada d’un enamorat de la mar.

No estima la terra qui no la coneix, ni la preserva de dany qui no la valora. Coneixement, estima, valoració i preservació són una successió natural de conseqüències, i és segur que, després d’admirar i assimilar els paisatges que trobarem en este llibre, coneixerem més i millor la terra nostra per a més i millor estimar-la, per a enfortir i afonar en el seu sòl la nostra arrel identitària. Gaudiu de la travessia!